S-O-L-A

En un dia qualsevol, et despertes i ho veus tot gris. Vas fent i continues avançant però t'adones que tot el que has fet no serveix per res i que t'has quedat aturat en el temps. T'enfonses i caus, i ningú s'adona de que ja no pots més. Tothom continua avançant i tu et quedes enrere, dius que t'esperin però no et senten o no et volen sentir. Esperes que el teu amic et doni la mà i t'ajudi a sortir d'aquell pou, però el teu amic ja fa temps que va marxar.

Et trobes completament sol i perdut. Et tanques en un racó, aïllat de l'exterior, on ningú et pugui trobar, tens ganes d'estar sol i de plorar, en el fons del cor hi tens un dolor que ja no és pot amagar i ha de sortir a la superfície i manifestar-se d'alguna manera.

Primer: crides [no et volen sentir].
Segon: ho tornes a provar [ja no hi ha ningú].
ESTÀS SOLA!
Tercer: t'enfonses en les teves pròpies llàgrimes...

T'agradaria explicar-ho i que algú t'escoltés però aquest algú no existeix. T'ho guardes tot per tu, tal i com has fet sempre, tot i que no entens com és que pots aguantar tant.

Saps que algun dia s'acabarà tot això, però sempre has estat esperant aquest dia i mai arriba. Saps que tu no volies aquest camí, que tu no volies ser el tipus de persona que t'ha tocat ser, t'agradaria ser algú important per alguna persona; significar alguna cosa per algú... T'agradaria creure-t'ho però no pots. Ningú ha depengut mai de tu, i mai ho farà. Ningú s'ha parat a pensar si et passava algo, ningú s'ha preguntat mai com eres. A ningú li ha interessat.

Per un moment, t'havies arribat a pensar que a algú li interessaves i que s'havia preocupat per tu... un amic? No et facis il·lusions, no estàs fet per ser estimat.