Pas a pas, cada dia aquest sentiment creix més i més. L'intento frenar, però és inutil. El que sento per tu començar a sobrepassar els limits de l'amor. És bo estimar tant a algú? Algú que mai t'estimaria com tu a ell?
Algun dia, cauré. El dia que passi això, no sabré com afrontar a la realitat, no sabré com tirar endavant, no sabré fer basicament, res. Que en quedarà de mi? Que en quedarà de la meva persona?
Quedarà esmicolada a bocins, com si mai agues existit. Perquè li hauran trencat tots els seus somnis i totes les seves ilusions, ja no quedarà res d'aquell personatge tan estrany i solitari. S'esfumarà? Com si mai hagués existit?
Possiblement. Ha arribat a caure molts de cops a la seva vida, i la gran majoria s'ha pugut aixecar, encara que li costes. Però si mai li arribes a passar això, no s'aixecaria mai més.

(guarda-t'ho tot per a tu, tal i com has fet sempre. No oblidis mai que tothom t'acabarà fallan sempre..)