Perquè sí..
Perquè et necessito. Ets esencial per mi i no puc estar molt de temps lluny del teu costat perquè t'anyoru massa. Sé que tu no saps el que sento per tu, hi dubtu que mai t'ho arribi a dir, dubtu que hi hagi aglu que t'estimi tan com jo a tu. Encara que tu no sentis res x mi, jo em conformo amb una amistat on hi hagi confiansa. Em conformo en tant sols veuret 5 minuts cada dia, és lo minim que et puc demanar. Em conformo amb que em dediquis un dels teus somriures, que en el fons, tota la vida m'han encantat. Em conformo amb tot el que facis... Si alguna cosa d'aquestes sobrepases els seus limits, jo seria la persona més feliç del món.
Ningú ta estimat mai tan, mai. I sé que mai et podré tenir, perquè ets plàtonic.. i un amor plàtonic és un d'aquells que mai el podràs aconseguir, per més que el desitgis i que creguis que el pots tenir, en realitat mai podràs. Perquè havies de ser tu? Perquè?
Entre una multitud, només podries ser tu..? Durant un temps, em vaig proposar oblidar-te, vaig estar molt de temps sense veure't i vaig aprofitar per aferrar-me a algu altre, a algu que era un exemple a seguir i que tenia un cor que no li cap al pit. Però, evidenment, em vaig fer masses ilusions i la vaig acabar cagant.. i quan el vaig tornar a veure ja estava ocupat. Vaig fer salat.
Despres, em vaig aferrar a la idea de que m'agradava i que ell era el meu món i el meu tot. Però vaig obrir els ulls i em vaig preguntar si de veritat era així. Perquè passaven els dies, i sempre un pensament x dia erà per tu. No volia, però en realitat era així. No volia pensar que a ell l'havia fet servir per una tapadera, per aconseguir oblidar-te a tu, no volia creure-m'ho. Vaig decidir crear una muralla que ningú la pogues traspassar, on alla dins, m'ho guardaria tot x mi. Una muralla que estigues preparada per quan et tornes a veure, per no derrumbarse a la primera i aguantar firmament, per sempre. Em creia forta i capaç de fer-la aguantar dreta sense que caiguessin les pedres i el ciment.
Però quan et vaig tornar a veure, de mica en mica, les pedres de la muralla van anar caiguen i el ciment es va anar esmicolan en trossets petits fins que ja no en va quedar ni una engruna. Una allau de sentiments la van tirar a terra. Uns sentiments que els vaig intentar enterrar però que com pots veure, va ser totalment inútil, perquè van esclatar per sorpresa. Em vaig aferrar a la ideea d'un simple: hola, que tal? Adeu. Però de mica en mica va anar apareixent la confianza i m'anaves explicant les teves coses, les teves preocupacions, els teus problemes.. Malgradament, jo no figuarava en cap d'elles. Per això, ara, em conformo en seguir la amistat que m'uneix a tu. No vull res més, perquè sé que no hi pot haver res més, però per mi, tu sempre seràs en numero ú. Passi el que passi, sempre seràs el centre dels meus pensaments i el meu cor serà tot teu.
Algun dia, m'agradaria que t'adonesis del que sóc i de com sóc, i em diguesis que en penses. Perquè sé que mai m'arribaràs a estimar tant com jo a tu, encara que t'ho proposis, no podries. El meu amor per tu serà una cosa que sempre em guardaré per mi, i, no ho compartiré amb ningú més que no suguis tu.
Sempre seràs lo més gran i més màgic de la meva vida. Sempre seràs aquella estrella que brilla i brilla i mai s'apaga, encara que hi fiqui tapaderes per el mig, encara que t'intenti amagar, la teva llum és massa intensa i sempre se n'escapa un raig per alguna esquerda de la meva muralla. No sóc capaç d'enterrar tots els meus sentiments i fer com si no passes res i intentar seguir endavant. No sóc capaç de tirar endavant si no és amb tu.
Ho ets tot! Tot! Ja són 8 anys, i tota una vida que et conec. T'estimo com mai ho ha fet ningú en aquest món. T'estimo, t'estimo, t'estimo i t'estimo cada dia més. Cada dia ets més imprecindible per la meva supervivència. Cada dia et necessitu al meu custat, amb mi. Necessitu que m'expliquis les teves coses i que confiis amb mi. Necessitu que em prestis atenció de tant en tant i que m'ofereixis comprensió. Necessitu que entenguis com em sento. Perquè jo sense tu no sóc res.

No trobava les paraules per dir-te lo important que ets per mi...
T'estimo.