-Encara que no en siguis conscient, cada dia és molt diferent i és un pas més cap a la teva meta i per aconseguir el que et proposes. Sense l'ahir no estaríem al avui i no existiria el demà. I ves a saber, si no haguessis fet el que vas fer l'altre dia potser no arribaria a passar una cosa. Potser sense aquella mirada ell no t'hagues dedicat un somriure, tot i que no te n'adonesis.

-Com n'estàs tan segura?

-Perquè jo també passo per el que passes tu.
I sense aquella mirada de despreci o qualsevol altre cosa, que creus: joder perquè ho vaig fer? No estaríem on estem ara. El destí és qui escolleix i no podem canviar-lo. De fet, jo rectificaria tantes coses...

- Com tothom...

-Però penso que si poques tornar al passat i rectificar aquelles coses, potser si ho fes, ara no estaria com estic. Vull dir; potser estaria pitjor... Potser ell no em veuria com sóc. Me n'arrapenteixo del passat, però penso en un futur millor.

-L'amor dóna als altres el poder per destruir-te.

[...]




PD: Gràcies un altre cop.