Res.

I ara què?
Què has de fer quan sens que ja no pots més?
Que has de fer quan tot et sembla una puta merda?
Que has de fer quan t'adones que no tens a ningú?
Que has de fer quan només tens ganes de plorar?
Que has de fer quan veus que estàs sol?
Que has de fer quan tothom et gira a l'esquena?
Que has de fer quan caus en un pou sense sortida?
Que has de fer quan t'adones que la vida no té sentit?
Que has de fer quan saps que ningú et pot entendre?
Que has de fer quan et sens inferior a tothom?
Que has de fer quan caus i no et pots aixecar?
Que has de fer per continuar?

[...]
Res. No s'hi pot fer res, està tot perdut. La teva lluita s'ha acabat aquí, això es tot, això és allo que la gent en diu vida, o realitat. És quan s'acaba el valor per tirar endavant, és quan no hi ha suficient valentia per continuar... És quan t'adones que tot el que fas, està malament. (...) quan no serveixes per res, et sens inutil, et sens utilitzat/da, et sens perdut/da en un món que no és el teu, en un món on tot va al revers i no s'hi pot fer res. En un món on el temps passa, a vegades ràpid, i a vegades lent, massa lent...
I ara que ja no et queda res i no tens cap raó per sobreviure t'has d'aguantar i empassar-to tot per tu. Potser algun dia canviaràn les coses, o potser no. Potser això vol dir que s'ha acabat la teva existència i no s'hi pot fer res. Aquí has arribat, aquí et quedes.
Pudreix-te en la teva soledat.