[ . . . ]

Te'n vas. Marxes per no tornar.
Jo no t'impediré res, fes lu que creguis que és millor per tu. No pensis amb els que t'envolten, pensa només amb tu, marxa i ves a buscar la felicitat. Pots arribar a ser molt egoïsta, sí, però la humanitat és així. Aquest món t'ha fet molt de mal, la gent és dolenta, per això necessites escapar. Ja no confies amb ningú, tothom t'ha fallat i jo vaig fer tard, sempre em sabrà greu i també em sabrà greu deixar-te marxar davant dels meus ulls. Però no et vull retenir, vull que siguis lliure i feliç. Encara que no estaré al teu costat, t'imaginare amb un somriure ben ampli als llavis i amb gent nova i àmics nous, amb bones persones. Amb gent que et sàpiga entendre i que no et falli així com així. Ho vals molt i molt, i tens un futur ple de sorpreses i prometedor. Pots arribar a fer grans coses a la vida, però lluny d'aquí.

Amiga, em moru de ganes d'agafar-te la mà i dir-te que et quedis amb mi. Em moru de ganes de recular al passat i tornar a reviure aquelles tardes en el nostre món on no ens importava res de res. Però jo sóc així, mai he sapigut lluitar per lo que volia, mai, i això em mata. He perdut moltes coses per la meva estúpidesa, però sento que cada esforç que faig per apropar-me a tu, és inútil. Estàs lluny i no et puc atrapar. Només pretenc donar-te les meves forces perque continuis el teu trajecte. Emportat el meu record amb tu, i encara que sigui fosc, intental tenyir de color. Jo et recordaré sempre amb un somriure, tal i com em vas ensenyar tu. Et vull al meu costat, però vull que siguis feliç, al meu costat no ho pots ser.
ESCAPA