Instruccions per al pare
No vull que em fiquin dins d'una nevera a la funerària. Vull que em tinguis a casa fins el dia de l'enterrament. Si us plau, que algú segui vora meu, no fos cas que em sentís sola. Prometo que no t'espantaré.
Vull que m'enterrin amb el vestit de papallones, amb el conjunt de calces i sostenidors de color lila i amb les botes de cremallera negres (encara són a la maleta que vaig fer per anar a Sicília). També vull portar el braçalet que em va regalar l'Adam.
No em maquilleu. Queda ridícul en els morts.
De cap de les maneres no vull que m'incinerin. Les incineracions contaminen l'atmosfera amb dioxines, àcid clorhídric, àcid fluorhídric, diòxid de sofre i diòxid de carboni. A més a més, als crematoris hi ha unes cortines espantoses.
Vull un taüt de fusta de salze biodegradable i que m'enterrin en un bosc. Els del Centre per una Mort Natural em van ajudar a triar un lloc no gaire lluny d'on vivim; ells t'orientaran en els preparatius.
Vull que planteu un arbre autòcton sobre la tomba o ben a prop. M'agradaria un roure, però no em fa res que sigui un castanyer o un salze. Vull una placa de fusta amb el meu nom gravat. Vull que damunt la meva sepultura hi creixin flors i plantes silvestres.
Vull una cerimònia senzilla. Digues a la Zoey que porti la Lauren (si ja ha nascut). Convida la Philippa i el seu marit Andy (si vol venir), i també en James de l'hospital (encara que potser tindrà feina).
No vull que ningú que no em conegui digui res de mi.
Els del Centre per una Mort Natural et faran costat, però també se n'haurien de mantenir al marge. Vull que les persones que estimo s'aixequin i parlin de mi, i si plores, no passarà res. Vull que diguis coses sinceres. Digues que era un monstre, si vols, digues que us he tingut a tots esclavitzats. Si se t'acut res de bo, digue-ho, també. Escriu-ho, abans, perquè, segons sembla, als enterraments la gent oblida el que vol dir.
De cap de les maneres no llegeixis el poema d'Auden. S'ha fet tant que ja fa pudor (ha, ha) i és massa trist. Fes que algú llegeixi el sonet dotze de Shakespeare.
Música: "Blackbird" dels Beatles. "Plainsong" dels Cure. "Live like you were dying" de Tim McGraw. "All the Grees of the Field Will Clap Their Hands" de Sufjan Stevens. Potser no hi haurà temps per a totes, però procura que toquin l'última. La Zoey em va ajudar a triar-les i les té totes a l'iPod (porta altaveus, si necessites que te'ls deixi).
Després aneu a dinar a un pub. Tinc 260 lliures a la llibreta d'estalvis i vull que les facis servir per a això. De debò. Ho dic de veritat. Jo convido a dinar. No us descuideu les postres: caramel fos, pastís de xocolata desfeta, gelat, alguna cosa que no sigui gens saludable. Emborratxa't també, si vols (però no estpantis en Cal). Gasta't tots els diners.
I després, quan hagin passat uns quants dies, tingues els ulls oberts. Potser escriuré al vapor del mirall quan et banyis, o potser jugaré amb les fulles de la pomera quan surtis al jardí. Potser m'infiltraré en un somni.
Vine a veure la meva tomba quan puguis, però no et torturis si no pots, o si canvies de casa i et cau molt lluny. És molt bonic allò d'allà a l'estiu (mira la pàgina web).
Podris preparar un berenar i fer-me companyia. Això m'agradaria.
Res més.
T'estimo.
Petons, Tessa.