Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dissabte, 6 de juny del 2009

Sempre seràs lo més gran i més màgic de la meva vida. Sempre seràs aquella estrella que brilla i brilla i mai s'apaga, encara que hi fiqui tapaderes per el mig, encara que t'intenti amagar, la teva llum és massa intensa i sempre se n'escapa un raig per alguna esquerda de la meva muralla. No sóc capaç d'enterrar tots els meus sentiments i fer com si no passes res i intentar seguir endavant. No sóc capaç de tirar endavant si no és amb tu.