Ara mateix tens aquella sensació al cos... Com explicar-ho? Com si sabesis que mai més tornaràs a estar sola, i per tant, no penses en el que t'envolta, només penses en tu i en la teva felicitat. Desconectes de la resta, i deixes que el temps vagi passant. Al cap d'uns mesos, veus a les persones, però en realitat estan molt lluny de tu, i saps perquè? Perquè un dia et vas allunyar de tot el món pensante que mai més tornaries a estar sola. I ara, ara mateix, tot allò que tenies abans i que no ho vas saber valorar, ja no hi és. Ara no hi ha res.
Quan obris els ulls, veuràs a totes aquelles petites persones que has perdut durant tot aquest temps... Però estaran lluny i ja no et donaran la mà, perquè un dia tu els hi vas donar l'esquena.