Creia que tenia el mon als meus peus.
Creia que tot havia canviat i que jo era diferent.
Creia que havia fet un gran pas, que havia madurat i que havia deixat la meva trista infància oblidada; que a partir d'aquell moment se m'obririen moltes portes i molts camins per escollir, quan en realitat, s'han tancat tots de cop. Quan en realitat, tinc menys coses de les que tenia abans. Quan en realitat, ja no tinc res.