Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dilluns, 6 de juliol del 2009

Jo no crec amb Deu. Sincerament, crec que és lo més estúpid que hi ha. Creure amb algú que crea persones destinades a estar soles durant tota la seva puta vida, és penós.
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)