Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dilluns, 13 de juliol del 2009

Prohibit recordar-lo, però terrible oblidar-lo; era un camí difícil de recórrer.

1 comentari:

anna ha dit...

sento no haver-te escrit abans,
encara q no me saltat cap dels teus escrits (tots ells m'han encantat),
no tenia massa temps.
m'agradaria parlar amb tu pq sembles genial i mol simpatica, aixi q si vols, ja saps, et dono el mail o el msn i llest ;)
per cer, soc de mataro
un petunas i cuidat!