Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dijous, 30 de juliol del 2009

Surts al carrer per respirar aire fresc i només et trobes a parelles agafades de la mà. Vas mirant al teu voltant i veus que ets l'única persona que està sola en aquest lloc. Tothom segueix endavant, però tu et quedes enrere. I lo pitjor de tot, esque ningú t'ajuda a tirar endavant.
[...]