Dies de pluja. Dies de quedar-te a casa a la teva habitació pensant. Pensant en tot el que t'ha passat en aquesta vida. Una vida de la qual no estàs gaire orgullosa. No ho estàs perquè tens la sensació de que hi falta alguna cosa. Alguna cosa que podria ser una persona. Una persona que estigues al teu costat i que t'estimés. Que t'estimés tal i com ets. Com ets? Ets... rara i antipàtica. Rara i antipàtica? Perquè? Perquè el món m'hi ha fet tornar i també m'ha demostrat que no es pot confiar amb ningú perquè te l'acaben fotent SEMPRE.