Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

diumenge, 20 de setembre del 2009

Hi he passat molts de cops per aquí, perquè sempre acabo perdonant a la gent. I sí, m'ho passo fatal. Però sempre me n'he ensortit. Amb temps i amb lo que fes falta, però me n'ensortia.
Avui dic no. Avui s'ha acabat. No tornaré a entrebancar-me amb la mateixa pedra ni una sola vegada més. No perdonaré a ningú que no s'ho mereixi de veritat, mai més. Perquè jo, no puc perdonar lo imperdonable.

I que si els altres cops me n'ensortia, aquest també. No penso tornar endarrere ara que tot anava bé. No penso fer que aquestes niñates em destrossin la vida un altre cop. N'estic farta de tanta competivitat i de tanta pressió. M'ofego i necessito respirar. Necessito deixar de nedar.