Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

divendres, 18 de setembre del 2009

I quan penso amb tu, sempre em ve a la memòria aquell moment en que jo havia de marxar, però vaig caure en la temptació de girar-me per veure que feies i vaig topar amb els teus ulls brillants que em miraven intensament.
Aquell dia em vaig enamorar de tu.



Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)