Nits de buidor. Nits buscant uns braços que m'abracin. Nits buscant uns llavis que m'atrapin. Nits i més nits buscan-te. Dos mesos i vint-i-sis dies buscan-te i per fi te trobat. M'han passat pel cap tantes coses, però per sobre de tot: vergonya, incomoditat i, sobretot, ràbia. Em vaig fer tantes il.lusions aquella nit, fins i tot quan em vaig despertar l'andemà em pensava que tot havia estat un somni, el somni més bonic que havia tingut mai. Però resulta que no ho vaig somiar, resulta que va ser real.
I avui, dia 11/09/09, he sentit ràbia perquè em vas trencar totes les il.lusions i perquè m'he adonat que mai no hi haurà res més.