Si pogués fer que un instant
s'adormís entre els meus braços
I robar l'eternitat...
Si pogués fer que les ombres
descobrissin la mentida
Tu series la veritat...

Però l'esfera gira recondant-nos que tot és fugaç
Que la vida se'ns escapa com la sorra entre les mans
He buscat entre les brases i dins del gel en les mirades
t'he descrit en rius de tinta i ara em sobren les paraules

Per dir-li al sol que s'amagui rere el mar
i no torni a brillar si no ets amb mi.
Res té sentit, si tu ja no ets aquí.

Si pogués donar-li al vent el poder de la paraula,
no parava de bufar...
Si l'últim gram de lògica entengués l'incomprensible
i et parlaria un huracà,
transportant imatges d'aquell temps sense paraules.
Retornant com una onada,
veuràs tota una vida dins d'una mirada

Per dir-li al sol que s'amagui rere el mar
I no torni a brillar si no ets amb mi.
Res té sentit, si tu ja no ets aquí
Tornaria a dir-li al sol que s'amagui rere el mar
I no torni a brillar si no ets amb mi
Res té sentit, si tu ja no ets aquí
Si tu ja no ets aquí...