Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

diumenge, 18 d’octubre del 2009

El sol s'alça cada matí i tots els llums de la ciutat fan pampallugues i s'apaguen. Els núvols travessen de pressa el cel, els cotxes entren i surten de l'aparcament sense parar, més tard el sol cau en picat de nou a l'horitzó i un altre dia s'acaba. El temps vola. La sang vola.