Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dimarts, 6 d’octubre del 2009

M'agradaira fer més bestieses. M'agradaria surtir al carrer, allà on hi hagi tota la gent, agafar aire, i cridar ben fort que em vaig enamorar als 10 anys; que desde aquell dia no he deixat de pensar en tu; que et necessito com l'aire als molins, com l'aigua als peixos, com el sol a les plantes, com la lluna a la nit... Que t'estimo.
I ara ja no ho puc frenar de cap manera.