Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

divendres, 16 d’octubre del 2009

M'encanta sentir la brisa freda
de l'aire d'hivern a la cara,
mentres vas a 80 km per
hora per la carretera, i vas
veient com tot passa al teu
voltant ràpidament, com una
pel.licula que es rebobina.
Algunes imatges se't quedaran
gravades a la memòria i hi perduraran,
i algunes altres les oblidaràs fàcilment
com si no haguessin passat mai...

No vols parar.
T'agradi o no el que veus,
tens la necessitat d'apretar
l'accelerador encara que no
puguis anar més ràpid.
Vols continuar, vols avançar...
Vols viure.