Aquella cançó... Aquella cançó que un dia et vaig passar, te'n recordes? Si, oi? Com oblidar una cançó tan meravellosa. Aquella cançó que fa que tota la tristesa, el dolor... i tots els sentiments obscurs que tens a dins teu, sortin a la superfície com un volcà en erupció. Aquella canço que et fa sentir pitjor de com estàs realment, et fa sentir que no ets persona digna per viure aquesta vida...
Però alhora, en el fons de tot, l'esperança va avançant, va esquivant les pedres que li barren el camí, va esquivant tots els obstacles que els altres sentiments els hi interposen perquè és faci endarrere.
Lo més facinant, es que mai se sap si l'esperança arriba a la superfície, o es queda per el camí...

Impresionant.
No tinc paraules...