Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.
diumenge, 8 de novembre del 2009
... i si mires a les estrelles, veuràs a aquella estrella tan brillant que despren tanta llum, si, aquella, no la veus? La que brilla més de totes. Aquella, aquella és ella. La més brillant, la que té la llum més forta, la que et transmet escalfor. Sí, aquella... la més bonica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada