I avui, precisament avui, despres de passar aquest matí tan dur, m'he adonat de que al Raúl Ramos no et veure, que quan vagi a Olot no hi seràs, que quan em conecti tu no ho estaràs, que quan engegui el mobil no hi haurà cap trucada ni cap missatge teu, que miraré la bústia i no hi haurà cap carta teva, que quan sigui el meu aniversari no seràs la primera en felicitar-me com feies sempre, que a campionats no hi seràs, que no tornaré a veure mai més un somriure com aquell, que no tornaré a sentir mai més la teva veu de pitu, que no tornaré a rebre mai més aquelles abraçades que em feies, que no sentiré mai més un "retras..!" o un "seràs FOCA! jajaja" d'aquells teus... Que no et veure mai més... i això s'em menja.