Jo sé que al Raúl Ramos estarà allà, esperant-me. Quan em vegi vindrà corrents, em dirà retras i em farà una abraçada de les seves i dos petons, em preguntarà que tal tot, jo li diré que na fent, que m'ha passat això i que m'ha passat alló, ella m'escoltarà i em dirà: parlem després que l'Antonio m'està cridant i s'empiparà, jo riure i li diré: va ves! jaja, i marxarà rient.
Abans de que em toqui nedar, estarà allà amb mi parlant, m'explicarà els seus amors i els seus desamors, els seus problemes i les seves alegries, jo l'escoltaré i l'intentaré ajudar amb lo que pugui, i a l'inreves. Després sentiré la veu de'n Jordi que em crida perquè haig de nedar. Ella em dirà: va nena, que estàs molt forta! i em tocarà el braç vacilant. Riuré, i ella també ho farà.
Quan acabi de nedar i vagi cap allà, ella em dirà: moltbé nena! estàs feta un crac! i em mirarà amb aquella cara de pilla, aquella cara tan seva. Jo faré mala cara, perquè m'anirà molt malament, però tot i així, em serà indiferent i li dedicaré un somriure.
A l'hora de dinar, vindrà saltant i s'estirarà al meu costat amb totes les del club, parlarem un bon rato, riurem de les tonteries que diem, i ens ho passarem bé. Jo intentaré durmir, perquè estaré cansada, i ella em dirà que sóc una marmota i una manta, que només dormo i que sóc una vaga. Sem tirarà a sobre i maixafarà, jo començaré a riure inconcientment i no podré parar. Després s'apartarà de sobre meu i em dirà rient que estic boja. Jo li diré: i tu que! jaja
A la tarda tornarem a competir i ella de tan en tan nirà vinguent. S'assentarà amb totes les del club i dirà tonteries de les seves, empiparà a tothom i riurà. Sempre riu.
A l'hora de marxar, vindrà em farà dos petons i una gran abraçada, em dirà: va nena, ja parlarem per el msn, ok? Cuida't molt, t'estimo :)
Marxarà camí enllà, i a mi se'm quedarà un somriure marcat a la cara. Només se'm passarà una cosa pel cap: és única.