Estimada Olga,

El temps passa, i a vegades, com més en passa, més mal em fa. No ho entenc. On ets? Cada cop que vaig a Olot et busco, però mai et trobu. Quan veig a alguna nena primeta, cabells foscos i vestida amb la roba de l'Olot el cor em fa un salt. Quan m'adonu de que no ets tu és quan em sento encara més malament.

M'estic plantejant deixar de nedar, però sé que no ho faré perquè t'ho vaig prometre. Olga cada cop que em tiro a l'aigua penso amb tu, però quan estic nedant no tinc força. Sento que quan estic a dalt del podi em falta sentir el teu "ale judit!", però mai el sento. Nedo per tu, però no tinc força per nedar ni per mi. Sento que em quedo aturada al mig de la piscina i que d'allà no em moc. Sento que quan faig una voltereta, no m'empenyo a la paret. Sento que quan em tiro del trampoli, caic. Sento que quan toco la paret, no es para el temps.

Em sento [...] nedant si tu no hi ets.
Et trobo a faltar Olga, no tu pots ni imaginar.

T'estimo.
Gràcies per escoltar-me.





Judit