i no m'atreveixo a parlar de tu amb ningú. No puc... no me'n veig amb cor. Parlar d'una cosa que per mi no ha passat, que m'intento creure que no ha passat. No vull parlar-ne amb l'altre gent perquè no els vull fer sentir malament i perquè es pensaran que estic boja, però necessito parlar-ne amb algu. Per això estic aquí, escrivint en una puta pàgina d'internet.
Et trobu a faltar, Olga. No et pots pas imaginar quant..
T'estimo.
1 comentari:
Sé que no et serveix de massa, però quan vulguis en podem parlar. A més, la meitat de coses què et passen pel cap ja les sé i no em faries sentir malament. Almenys no més que la impotència que sento ara. Tampoc pensaria que estàs boja, és tot molt recent i el què et passa és normal. Si creus que parlar-ne et podria ajudar, ja saps... i quan vulguis et puc donar el número de mòbil o el fixe. En serio, no et faci vergonya o et sentis incòmode, i el fet de no coneixem et pot ajudar, després no m'hauràs de veure i pensar que m'ho has explicat. Molts ànims! Sigués forta i somriu. Intenta pensar en altres coses, i en ella també. Mai a marxat del teu costat i vol el millor per tu, i potser no la pots veure físicament però estic segura que encara sents el seu recolz. Un peto guapa
Publica un comentari a l'entrada