Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dimecres, 9 de desembre del 2009

i seguiré amb el treball Olga. El tiraré endavant encara que m'enfonsi a mig camí, encara que em faci mal, encara que em costi, però el tiraré endavant i treuré un 10. Per tu. Només per tu.
Endavant, sempre endavant. No m'aturarà ningú, ara ja no.
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)