Pujar al podi. Pujar aquelles escales, i arribar a la petita plataforma de dalt de tot, el punt més alt de tota la discoteca. Des d'allà observar a tota la gent que coneixes i sentir-te superior a ells. Començar a ballar, a sentir el ritme de la música, sentir cada batec del cor com si fos l'últim, asaborir cada moment com si s'hagués d'acabar en el mateix instant, ballar, ballar, ballar descontroladament. Tan li fa si tens calor o fred, tan li fa si vas ben pentinada o ben esperrucada, tan li fa si la gent pensa que ets una guarra o a una puta. Tan li fa tot, m'és indiferent. Només sento l'adrenalina que em recorre per les venes, només sento els batecs desenfrenats del meu cor que sembla que m'hagi de sortir disparat. Me la suda tot, només vull ballar. Només assaborir aquest moment i ja està, perquè potser demà cauré amb moto, se'm descordarà al casc i picaré molt fort amb el cap a terra. M'ingressaràn a l'UVI, i al cap de 4 dies una vena del crani s'em taponarà i el meu cor, aquell cor que la nit passada va bategar com mai ho havia fet abans, deixarà de bategar per sempre més. Deixarà de fer tot el que he fet fins ara. Deixaré de viure.