Suposu que mai entendré perquè ja no ets aquí amb mi. Suposu que mai m'ho creuré perquè no m'ho puc ni vull creure. I suposu que això, el fet de no creure-mo, i pensar que estàs al meu costat, és l'únic que em serveix per tirar endavant. Potser m'estic tornant boja, però ja més igual. Jo sé que estàs amb mi, i sé que vols que tiri endavant, amb un somriure com els teus, un somriure innoblidable.
Un mes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada