Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.
dimecres, 6 de gener del 2010
Et fa valorar el que tens i el que has perdut. Et fa recordar els moments més importants de la teva vida. Et fa pensar en com estàs, en què tens, en què has deixat de tenir. En totes aquelles persones que ens han abandonat. Et fa sentir nostalgia i alhora esperança. En la curiositat de saber tot el que li passa pel cap mentres està amb tu. En l'Olga. En tots els meus àmics, els que tinc i els que ja no tinc. En tots els somriures que m'han regalat i les llàgrimes que em compartit. En la vida. En el fet d'estar aquí seguint camins, estan de peu. En el sol fet de poder respirar aire fresc. En el sol fet de gaudir del plaer de mirar-lo. En gaudir del seu somriure. En tot el que implica tenir un cor que batega.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada