I miro al meu voltant, i no tinc ganes de veure a ningú. No tinc ganes de veure somriures, no tinc ganes de veure cares alegres, no tinc ganes de veure felicitat fingida, no tinc ganes de veure amabilitat, no tinc ganes de veure més falsedat.
[...]
Estic sola no? Com n'he pogut dubtar? Això és una cosa que no canviarà mai, és el destí. Tu ets així, tu viuràs així, tu seràs així, i tu sempre estaràs sola. Era així no? Sempre ha set així no?