No esperis mai res. Ni de les persones, ni dels fets, ni del món... Lo que vols passarà quan menys t'ho esperis o simplement no passarà. Però si ho esperes amb impaciència no arribarà mai a causa d'una cagada darrere l'altre. Oblidat del que penses, oblidat del que fas a cada instant, deixa de pensar que passarà o com actuaràs. Viu l'instant, viu el moment, viu la vida. Viu-la, tan per tu com per l'Olga que s'ho mereix més que ningú. Només viu-la Judit, viu-la i sigues feliç. No pensis amb el que està passant, simplement viu-ho, disfruta-ho. Ara el tens més a prop que mai, i com més a prop més necessitat tens d'abraçar-lo, però no ho pensis, no pensis quan estàs amb ell, fes el que vulguis, digues el que vulguis, que importa el que pensi? Tu ets així Judit! Tu tens aquest caràcter que et caracteritza, que et fa ser tu, que et fa ser diferent, encara que tu ho defineixes com a rara, però així ets tu. I si no et sap valorar per com ets, gira pàgina, envia aquests 6 o 7 anys a la merda, i viu la vida. Eixuga't les llàgrimes i llança't en aquesta aventura que es diu vida, perquè no la podràs repetir mai més.