Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dilluns, 25 de gener del 2010

Passa el temps i l'atzar va escollint a diferents persones per abandonar aquest món. I saben-t'ho, sabent el que et pot passar, t'esforces al màxim a fer tot el que t'agradaria fer. T'esforces al màxim a seguir una vida que ha quedat buida i a ser feliç. T'esforces al màxim a ser una persona forta, i portar un somriure dibuixat a la cara per els que t'envolten. T'esforces a absorvir cada moment com si fos l'últim...
Però no serveix de res. T'has quedat aturada en el temps. Totes les teves forces se les va em portar aquella petita persona, tan físiques com psítiques. El món s'ensorra si tu no hi ets Olga. S'em cau a sobre i jo no tinc forces per aguantar-lo.
TORNA..