Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dimarts, 19 de gener del 2010

Però pensar amb tu, és com si em clavessin 40 punyalades de cop, i el món s'ensorra davant meu.
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)