Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dilluns, 22 de febrer del 2010

I quan ella s'espantava, ell li agafava la cara entre les seves mans, i li deia fluixet a cau d'orella, tranquila, jo no et faré mal, em sens? Confia amb mi. I ella es va deixar emportar per les seves mans i les seves caricies, per els seus petons i per les seves paraules.