Estimada Olga,
T'escric perquè et vull comunicar que jo ho valc. Que he après a caminar tota sola en aquesta vida, sense pors ni remordiments. Que no depenc de ningú i que sóc lliure de fer el que vulgui. Que em tornu a sentir com un peix a l'aigua quan em tiro desde el trampoli. Que se'm dibuixen somriures a la cara, somriures de veritat. Que m'envolten unes persones marevelloses que mai les he sabut valorar. Que no hi han amors impossibles, sino obsesions. Que necessito fer més bogeries perquè tot tingui sentit. Que demà em puc morir, i haig de viure al moment!
Gràcies Olga, moltes gràcies.
I sé, que, potser ara encara no, però que d'aquí a uns anys, podré recordar tots els bons moments al teu costat, i podré recordar el teu nom sense que se m'encongeixi el cor.
T'estimo Olga, t'estimo molt.