I, inconscientment, he obert el word, he escrit amb lletres ben groses la paraula promesa, una lletra a cada full, i ho he imprimit. He pujat a l'habitació, i de seguida he mirat aquell prestatge. Aquell prestatge on s'han anat acumulant copes i trofeus desde que tenia 5 anys, un prestatge on hi ha escrita la meva vida desde que vaig començar a nedar, un prestatge que abans em feia sentir orgullosa i ara em fa sentir decebuda amb mi mateixa. Feia 10 anys que ningú el netejava.
De seguida, he obert l'armari de la neteja i he tret tot lo que necessitava. He pujat ràpidament a la meva habitació, i una per una, he netejat totes les copes que hi havien i he tret tota la pols acumulada.
Abans de posar-les al seu lloc, eh agafat els fulls impresos, i els he enganxat a la paret del darrere. Una lletra rere l'altre, PROMESA. Me l'he quedat mirant uns 10 minuts sense saber que pensar, uns 10 minuts absent i aturada en aquesta paraula, recordant tot lo que implica i perquè la vaig utilitzar. I de sobte, sense adonar-me'n, una llàgrima em rellisca galta avall fins a caure al terra. PAM! Reacciona!

Eixugant-me les llàgrimes torno a col.locar totes les copes al seu lloc, intentant que la paraula del fons es veies bé per quan necessites veure-la, per quan necessites recordar amb consciència tot el seu significat.
[...]