Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dimarts, 9 de març del 2010

Quan sents que lo que has desitjat tota la teva vida, només has d'estirar un fil, un petit cordill, un petit impuls, i serà teu per tot lo que duri aquest moment...
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)