Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dissabte, 6 de març del 2010

Quatre mesos i segueixo en el mateix punt. Segueixo pensant que només ens separen 35 quilometres i que aquell dia no va passar res. Que tot segueix igual, que la vida va passant, que te n'has anat de viatge molt lluny, i que algun dia tornaràs.
T'estimo.