Aniré de puntetes quan camini, m'aguantaré la respiració, no parlaré ni en veu baixa, (no fos cas que em sentíssis), tots els meus moviments seràn invisibles, desviaré la mirada, no baixaré el cap, sino que aniré amb el cap ben alt orgullosa del que estic fent, i per acabar, res m'impedirà somriure, RES, ni tan sols tu. Seré feliç sense tu, tal com havia de ser desde un bon principi.
Perquè sé que puc fer això, sé que puc fer-ho sense tu, amb orgull i amb ganes. Perquè m'adonu de que l'única forma que tinc de ser feliç és estan al teu costat o oblidant-me de tu.