Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

diumenge, 18 d’abril del 2010

S'ha acabat. S'ha acabat, per fi s'ha acabat.
No ho hauria dit mai, però JO posu punt i final a aquesta història.
No puc més.
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)