Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

diumenge, 9 de maig del 2010

Amb les costelles comprimides, que em fa mal quan respiro, la pelvis fora de lloc, els genolls morats i amb esgarrapades, sense veu... Ha valgut la pena, que gran!
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)