Et tires a l'aigua, fes dos piscines i sents com les teves cames i els teus braços no donen per més. Tot i així, aguantes. Aguantes fins al final. I encara que no puguis més, intentes picar més de peus i intentes fer les braçades més seguides. Toques a la paret i mires al cronòmetre. Si, ho has fet malament. Ja ho sabies. Tot i així, surts de l'aigua amb un somriure. Per què?

Perquè he nedat amb ella i m'he cansat amb ella, i potser m'ha sortit malament, però m'és igual. Ho he fet amb ella. I això, això és lo que em fa sentir bé cada cop que acabo de nedar. Que segueixo aquí, tiran-me a la piscina cada dia, fent entrenos i esforçant-m'hi, competint a la piscina d'Olot, tornan a nedar els meus 800 crol deixant-m'hi els braços i les cames, cantant a sota l'aigua, sortint amb un somriure quan acabo de nedar una prova... i encara que els resultats no siguin els esperats, no deixaré de fer-ho. Perquè no nedo sola, ella està amb mi.