Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dilluns, 10 de maig del 2010

I si m'haig d'aixecar mai del terra, serà sempre per el meu propi peu. No necessito ajuda, jo em crec forta. I mentres m'ho cregui, ja n'hi ha prou.
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)