L'ésser humà és patetic. Necessita fer-se mal per adonar-se de les coses. Necessita cardar-se una ostia per veure que s'ha de viure del moment. Necessita caure d'un precipici per obrir els ulls i cridar. Que trist. Si haguessim sabut tot això d'un bon principi, ens hauriem estalviat tan de dolor i sofriment...
Però no hos penseu pas, no tothom madura a cops de pal. N'hi ha que cauen i no es tornen a aixecar mai més... Hi ha torres, que per més fortes que puguin ser o semblar, sempre s'acaben derrumbant.