Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

diumenge, 23 de maig del 2010

Solia dir i pensar aquestes paraules moltes vegades. "S'ha acabat..." Les deia sense por ni remordiments, amb tota la llibertat del món.
Mai m'havia pensat que em farien tan de mal quan me les diguessin a mi. Ha set com si em tiressin una galleda d'aigua glaçada per sobre. Tot i així, és normal, sabies el que implicava i tot el que t'hi jugaves, sabies tot el que podies perdre i tot el que podies guanyar. I sí, aquest cop has perdut, però això no vol dir res. El món està ple de gent, i tu tens ganes de viure la vida i de fer bogeries.