Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dimarts, 8 de juny del 2010

Dona'm la mà. Vull venir amb tu. És molt fàcil, només m'has d'allargar el braç, que jo t'agafaré sense dubtar-ho ni un moment. T'estimo tan...
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)