Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.
diumenge, 6 de juny del 2010
Seria més fàcil resumir-ho tot amb un ADV. Així la gent no es sentiria tan malament, i s'adonaria que la seva vida no és tan insignificant ni penosa com es pensava que era.
Vals molt, i un ADV no és la solució. Potser la distància amb ella t'ha fet ser més conscient de la realitat... és ben normal que sentis que et falten coses que no saps que són, que el que abans t'importava ara perdi sentit... és normal sentir por. Però tu has d'avançar, caure i tornar-te a aixecar, seran més cops dels que voldries els que faràs mal, i te'n faran. Però aquest joc és així. Crec que ara valores la vida molt diferent a com ho feies abans, fes que això jugui a favor teu, viu el dia a dia, i no et preocupis tant. Somriu, i de mica en mica, ves aprenent a encomanar-lo, a sentir-ne l'alegria, a ser feliç. I tens raó, res no té sentir, però fa falta? Jo crec que no... Deixa't envair per la bogeria. I, si el que escrius tu són esborranys, no vull ni imaginar-me que podries arribar a relatar. Petita, de tan en tan, s'ha de saber confiar en la vida... Tanca els ulls i gaudeix. (:
1 comentari:
Vals molt, i un ADV no és la solució. Potser la distància amb ella t'ha fet ser més conscient de la realitat... és ben normal que sentis que et falten coses que no saps que són, que el que abans t'importava ara perdi sentit... és normal sentir por. Però tu has d'avançar, caure i tornar-te a aixecar, seran més cops dels que voldries els que faràs mal, i te'n faran. Però aquest joc és així. Crec que ara valores la vida molt diferent a com ho feies abans, fes que això jugui a favor teu, viu el dia a dia, i no et preocupis tant. Somriu, i de mica en mica, ves aprenent a encomanar-lo, a sentir-ne l'alegria, a ser feliç. I tens raó, res no té sentir, però fa falta? Jo crec que no... Deixa't envair per la bogeria. I, si el que escrius tu són esborranys, no vull ni imaginar-me que podries arribar a relatar. Petita, de tan en tan, s'ha de saber confiar en la vida... Tanca els ulls i gaudeix. (:
Publica un comentari a l'entrada