Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dissabte, 19 de juny del 2010

Si cada nit fos com aquesta, deixaria l'alcohol per sempre.
Per fi tot el que he fet, sembla que comença a cobrar sentit.
Sembla que començo a tocar de peus a terra.
Que trobo l'equilibri. Que m'aguanto sense caure.
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)